debat obert-Quin COAC vols?
Aquest debat neix de la convocatòria que va fer l’AJAC (Agrupació de Joves Arquitectes) el dia 26 de novembre. Essent convidats tots els presidents de les agrupacions d’arquitectes, vinculades al COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya), tots el arquitectes i la societat en general.
Un dels temes que es van posar sobre la taula, és la voluntat d’aquest fòrum de debat: “quin Col·legi d’Arquitectes vols?” En front aquest tema, les més de 50 persones que es van trobar aquest dia, van acordar obrir un debat públic en el que tots els arquitectes estan convidats a participar.
…………….
26 de MAIG de 2009:
El passat 4 d’abril de 2009 us informàvem que des de l’AJAC vàrem crear un document resum amb totes les vostres intervencions, fetes al fòrum fins llavors. Aquest li vàrem fer arribar a la Junta del COAC. (Us el podeu descarregar en aquesta pàgina)
Encara no hem rebut resposta, però com creiem que l’experiència va ser molt positiva, deixem el debat obert a tots aquells que es vulguin manifestar entorn la pregunta “Quin COAC vols?”
.
US CONVIDEM A SEGUIR DEIXANT LES VOSTRES OPINIONS AQUÍ
i a visitar el fòrum de debat de l’AJAC:
http://ajac.wordpress.com/forum-de-debat/
Aquest és un fòrum on la llibertat d’expressió és la base, cap agrupació es fa responsable dels comentaris aquí adjuntats.
Esperem la vostra participació, introduint un comentari tot seguint.
Instruccions per deixar un comentari:
1- Indiqueu el vostre nom i adreça de mail (no serà publicada però és un requisit)
2- Ja podeu opinar amb llibertat i respecte.
Gràcies per la vostra participació!
Penso que és necessari un coac més pràctic. Com?
1. Ampliant el serveis que tenen més èxit i que estan més saturats (Oct, Concursos…)
2. Creant un centre d’informació telefònic que resolgui tots els dubtes amb rapidesa i eficàcia.
3. Donar més suport als arquitectes que estan començant, destinant-los projectes periòdicament.
4. Concursos nets i oberts totalment a tots els aquitectes, sense cap mena de condició econòmica i de curriculum que talli la participació a qualsevol arquitecte amb ganes de concursar.
5. Incorporar més les activitats del Coac als cicles culturals de la ciutat i del país.
Hola a todos! Pertenezco al Colegio de arquitectos de Alicante, y me gustaria decir que todo lo que se habló ayer en el debate me produjo una gran sorpresa, nuestro pequeño colegio es mayoritariamente de arquitectos jóvenes, y nuestra voz se hace escuchar, es mas, somos decisivos en cuanto a cambios de presidencias, etc…se generan muchas conferencias, debates, y hay una excelente relación con la Universidad ,las conferencias suelen estar abarrotadas de estudiantes de arquitectura…por lo que el paso de la escuela a la profesión es bastante natural… De ninguna manera se entiende al COACV como un ente estancado recaudador de nuestros proyectos…Es por ello que me sorprende lo que se comentó sinceramente pensaba que tendria que ser un orgullo pertenecer a vuestro colegio y que la voz de los arquitectos jovenes catalanes sería decisiva, pero ya veo que no,… desde fuera se ve de otra manera y creo que desde el Ajac estais haciendo una labor indiscutible para dar voz a la gente joven y sobre todo encontrar armas para revolucionar vuestro colegio y que verdaderamente os sea útill, la manera es renovar y encontrar la ilusion y entusiasmo perdido, ya que es un organismo que realmente puede servir para cambiar muchas cosas, no solamente para recaudar.Os animo a seguir vuestra lucha y espero que en el futuro sea un orgullo para vosotros pertenecer a vuestro Colegio. Mucha suerte y ánimo! juntos podeis conseguir cambiar las cosas……
M’encanta l’aportació de la companya Maribel, d’Alacant, s’hi nota la frescor i l’entusiasme de les coses que s’estrenen…
Pot ser sí que, esencialment, es tracta d’aixó, de que el nostre CoAC fa massa sentor de resclòssit.
Pels que no em coneixeu, o sigui la majoría, sapigueu que ja no em puc comptar, per edat, entre els novells: He estat present en dotzenes i dotzenes d’assemblees, de curssos, de col.loquis, de reunions, he assessorat i/o dirigit serveis professionals del propi col.legi, he ajudat a possar en marxa una delegació, he participat en campanyes per protegir el patrimoni, he organitzat trobades, conferències i seminaris. A voltes he fet, en soc conscient, de pallasso.
No obstant encara no em dono per cansat. Hi torno i, si em deixen, hi tornarè.
Hi ha però una cosa que m’amoïna, i molt: es la quantitat de joves que, any rera any, es llicencien a l’Escola d’Arquitectura i desprès ni s’acosten al col.legi ….
No crec que sigui per “culpa” d’ells, mes aviat al contrari….
El CoAC es, crec, massa màquina i poc col.legi.
Massa normes i pocs objectius.
Massa institució i poca vissió de la realitat
Massa eslogans i poca xixa
Massa patums i poca reflexió sobre el demà
Massa cadira i poc interès per l’arquitecte del carrer.
Massa melic i poc mirar alló que ens envolta
Massa masses, i molt poc
No obstant si algú es dispossat a fer la revolució imprescidible, que tingui sisplau, dins de la urgència, la paciència de mirar tot alló que, a voltes, es feu de possitiu i veurà que va ser molt i que val la pena pendren exemple… No ens passi que volguem reinventar, de nou, la pòlvora.
En aquest món de “sálvese quien pueda” tampoc demano un Coac superactiu, amb més relació amb la Universitat, blaa… i tot el que es va dir a el passat dimecres que m’encantaria; però crec que primer s’han de resoldre uns mínims:
Només demano un Coac més eficient i menys despilfarrador, té mil departaments però el col.legiat no s’en beneficia, a sobre ens treuràn seus i haurem de fer cua a la Catedral com fa 10 anys. Semblen funcionaris, només veig gent pululant als departaments i et preguntes cal tot això?
Sobretot un Coac que DEFENSI ELS NOSTRES DRETS, em refereixo al gol que ens han marcat amb el CTE, i l’excés de decrets de tota mena que l’únic que seveixen és per passar expedient, desanimar el promotor, endarerir les coses…..
1. ens han tallat les ales per projectar res, ara semblem enginyers quadriculats.
2. ja tenen CAP DE TURC en cas de judici, com que som els únics que paguem seguro.
en canvi, qualsevol es compra una carretilla i una paleta i ja és constructor! quina VERGONYA DE PAÍS!, mentre els nostres projectes són tomachos que ningú es llegeix el que executa l’obra no parla ni el teu idioma! si es que no tenen ni ordinador per fer un plà de seguretat! que els estem fent els tècnics com a favor. En comptes de controlar que el que executa tingui un mínim de coneixements, ens han posat més penes de mort i la gent que ens representa mirant cap a un altre lloc!
3. ens han convertit en uns buròcrates!
4.ha arribat un punt de normativització tan gran que ni les pròpies administracions saben què s’ha de fer! el problema és que per menys del canto d’un duro vas a judici i aquí ningú vol responsabilitats, ni pendre decisions, tots a cobrir-nos les espatlles!
A COBRAR I CAPS DE SETMANA I POSTES DE SOL!
L’arquitecte viu una situació critica, com altres professionals, el sector immobiliari (i de la construcció) son al centre del terrabastall econòmic i financer. Potser es un bon moment per reflexionar, per cercar noves oportunitats, de posar a prova les nostres habilitats i capacitats per redefinir, si cal, el nostre camp professional.
Assumir nous rols professionals, de responsabilitat en la direcció i gestió empresarial, en el càlcul d’estructures, la gestió de la promoció i millora del patrimoni construït. La preocupació pel medi ambient, com urbanista que realitza estudis d’impacte ambiental, o com a responsable de l’edificació que te cura de les exigències creixents d’adequació. Un bon gestor en el control del finançament de l’urbanisme, el procés de producció d’habitatge social, l’optimització dels limitats recursos en l’edificació. Un gran creatiu per la recerca i la innovació de nous materials, el disseny mes sostenible, l’estalvi energètic, la incorporació de tecnologies al procés de treball…
En Col•legi i les Escoles d’Arquitectura han de recopilar i donar visibilitat a tots els perfils professionals, orientar els canvis en l’organització professional. Assumir una posició mes crítica, mes propera i compromesa amb la societat del carrer, especialment davant d’algunes arquitectures o actuacions “singulars” fora de mida. Activar els valors dels arquitectes implicats en la transformació social, aquells que van fer història simplement posant la inquietud i el talent al servei de fer les ciutats mes agradables, afegir salubritat i dotacions a les barriades, escoles lluminoses, hospitals alegres, parcs i places atractives i confortables per tots i totes.
En aquesta qüestió els joves hi teniu molt a fer !
Més enllà del debat sobre el futur de la professió i la situació actual dels arquitectes, que alguns apunteu i que seria un altre debat, crec que l’objectiu d’aquest fòrum és el de valorar quin col.legi volem.
I aquest és el col.legi que a mi m’agradaria:
1. DE PORTES ENFORA. Un col.legi que assumeixi un paper destacat en la societat civil. Que aposti per un discurs clar i decidit davant de la societat i els governants. Que presenti i expliqui el paper de l’arquitectura i dels arquitectes. Que defensi i promogui un urbanisme responsable, equilibrat i sostenibilista. Que aposti per reivindicar el dret de l’habitatge i l’arquitectura de qualitat al servei de les persones, enfront l’arquitectura mercantil i servil al servei de l’especulació. Que no només parli de xifres…
2. DE PORTES ENDINS. Un col.legi que recuperi els col.legiats. Tots som i fem el col.legi, els que dirigieixen la casa i els que no ho fan. Ara molts col.legiats no se senten hostes d’aquesta casa, que els hi és hostil i extranya. Cal fer que el col.legi sigui una casa oberta on tothom se senti part implicada, peça útil. Fugir de l’esquema de ‘caixa recaptadora’ per construir un ens culturalment actiu i representatiu de tota la massa social, on tothom trobi els camins i les eines per explicar i aprendre dels altres companys.
El COAC hauria d’adonar-se que, avui en dia (i des de ja fa molt de temps!), ser arquitecte no vol dir, en la majoria de casos, tenir el teu propi despatx, sinó treballar per a algú altre.
I… qui defensa aquests arquitectes sense despatx propi, però “obligats” a treballar per a algú altre com a autònoms i, per tant, sense contracte, sense cap mena de seguretat laboral, sense possibilitat de cobrar l’atur,…?
El COAC no, està clar, perquè està governat per i per a unes elits, les quals sempre defensaran els seus propis beneficis i les enormes plusvàlues que els generen els treballadors que mantenen explotats als seus propis despatxos.
És penós que el Col.legi no faci res enfront els concursos que premien la reducció d’honoraris. S’hauria de negar a publicar-los.
Quin sentit té que tots els col•legis d’arquitectes d’Espanya es posin d’acord per fer un document comú per donar resposta i exemples al CTE, i el nostre col•legi sempre va per independent, (la unió fa la força), i molts cops fem projectes fora de Catalunya, per tant no serveix de res la documentació del nostre col.legi.
Com pot ser que el visat sigui un impost revolucionari per recaptar fons, i no un segell de qualitat. El visat no te cap valor als ajuntament (funcionari: el colegio lo visa todo!).
Perquè el col.legi no defensa la situació laboral dels arquitectes joves i ha permès arribar a la situació actual.
La direcció del col.legi segueix estancada en una època que no reflexa la realitat actual i governat per arquitectes ben posicionats i consagrats amb un fort volum de treball que no tenen una percepció real de la situació laboral actual.
…
La sensación que tenemos los arquitectos más jóvenes de los respectivos colegios de arquitectos (no pertenezco al COAC) no es muy diferente. Si bien estoy de acuerdo en muchas de las opiniones aqui vertidas (una felicitación a los promotores de este foro) me permito recordar que es precisamente responsabilidad nuestra, porque el colegio es una asociación nuestra, definir qué es y qué no, y por tanto qué es lo que debe ser en el futuro el colegio, en todos sus niveles posibles.
Estoy completamente de acuerdo en la burocratización de los colegios, como meros selladores sin un control ni real ni eficaz de los proyectos. Pero también me gustaría recordar que, si no actuamos, no estará lejos el tiempo en el que el visado dependerá de empresas aseguradoras, con certeza privadas, a las que la arquitectura les interesará todavía menos. Esta situación, insisto, bastante probable si no reorientamos a tiempo la labor de control que deberían ejercer los colegios, seguro que a muchos no nos gusta tanto…defenderemos entonces a los colegios?
ARA ES EL MOMENT de canvia el COAC
S’estan elaborant nous estatuts on hi ha per primera vegada la paraula “dissolució del Col·legi” i les Agrupacions ja no podran tenir un representant a l’Assemblea General,
El pròxim 18 de desembre hi ha assemblea, on els col·legiats tots, poden parlar i veure en les mans d’qui esta el col·legi. Parlar virtualment esta molt be pero ajudar a canviar el que no ens agrada val la pena feu l’esforç i llegiu la modificació d’estatus plantejada.
mireu el pressupost que per molta crisis, encara hi han dinners a repartir.
Enllaç nous estatuts
https://www.coac.net/privat/cat/estatuts/AGE251108_modif_Estatuts-color_vermell.pdf
En el buen funcionamiento de una empresa está la empatía con sus colaboradores, y eso es lo que somos si ponemos nombre y apellidos tanto a nuestros comentarios como a los puntos exactos donde el Colegio no está dandonos el soporte adecuado. Con lo cual el primer punto que quiero aclarar es precisamente el ser consciente y consecuente con los requerimientos.
Temas concretos que no han funcionado es en primer lugar el no poder recoger firmas en el hall de entrada, para la elaboración de una queja conjunta en nuestro propio Colegio y forzarnos a realizar nuestras quejas de forma individualizada con entrada en registro.
Que se fomente el tema de la accesibilidad y ni siquiera dejen un espacio proyectado para aparcar una simple bicicleta porque éste se considera un vehículo.
Que las consultas a la asesoría fiscal sean inexactas porque han hecho un convenio con una empresa y allí han puesto a una persona no cualificada con pocos años de experiencia.
Que igualmente no se impartan conferencias sobre cómo protegernos frente a las nuevas respuestas jurídicas en nuestra professión, y a eso me refiero a publicar una fe de erratas típicas de los arquitectos, para poder cubrirnos las espaldas.
A poder opinar anualmente qué servicios han funcionado bien y qué personas están siendo eficaces.
A que se realicen fichas técnicas de cumplimientos mínimos en función de la tipología del proyecto y sus particularidades.
De que sea obligatorio el que un arquitecto que trabaje en un Ayuntamiento esté colegiado y se le aplique el comité de disciplina igual que a cualquier colegiado.
Que igualmente sea el Colegio el que regule qué tipos de documentos se han de presentar para cada tipología de proyecto, y no sea el técnico del Ayuntamiento quien tenga que aplicar su juicio o su interpretación de las normas.
Regularización de los documentos administrativos entre los Ayuntamientos.
Que la OCT sea más exhaustiva y profesional a la hora de una consultoría, ya que en muchos casos es ambigua.
Que los cursos de la Escuela Sert sean más prácticos y docentes, también que todo lo proyectado se presente en formato digital y no estaría mal que pudierámos trabajar con nuestros portátiles.
Que no hayan despidos en servicios como visados donde nunca están puestos al día y siempre hay que esperar para obtener los servicios.
Que en la oficina de Arquitectos sin Fronteras se encuentre una persona permanentemente para atender los buenos impulsos de algún que otro compañero que ha visto frustradas sus buenas intenciones tras dos semanas sin respuestas.
Que el hecho de hacerte simpatizante del Colegio, no sea sólo el hecho de colaborar económicamente, sino que te llegue la formación y publicidad, incluso programas pilotos para que se empiece a familiarizar con el Colegio.
Que nos asesorén externamente al departamento de ASEMAS sobre las distintas opciones del seguro y que significa cada una de ellas, sin tenerlo que descubrir tras un juicio porque no somos abogados.
Que el hecho de que una asociación del Colegio quiera subir su cuota voluntariamente – con el beneplácito de sus socios- para poder ejecutar mejor sus fines, no conlleve una pérdida de su colecta porque el Colegio se asigne un % sobre ésta.
A pesar de todo esto, he de comentar que el Colegio o más bien los funcionarios que en él trabajan, cuando hay un problema importante a nivel profesional, responden de forma ágil y eficiente, y con ello implico a todos los departamentos.
Recaudar hay que recaudar, pero en época de crisis el cinturón ha de ser para todos.
1.Vull un COAC INCLOENT que entengui que TOTS els arquitectes, des dels que tenen grans despatxos fins als que treballen per ells, en són part i se’ls ha de defensar de la mateixa manera.
2.Vull un COAC DEMOCRÀTIC, que permeti i fomenti el debat i la participació.
3.Vull un COAC FÀCIL, que tingui la voluntat d’ajudar als arquitectes i no només de posar traves burocràtiques
4.Vull un COAC FLEXIBLE, capaç d’adaptar-se als canvis de l’entorn amb eficàcia, on no hi hagi lloc per gent “aposentada”
5.Vull un COAC ÚTIL, que promogui accions reals per millorar la professió i sigui així capaç d’engrescar a tots als col•legiats a participar-hi activament.
6.Vull un COAC CAPAÇ, que ens ajudi a garantir la idoneïtat tècnica dels nostres projectes i així tornar a situar la nostra professió en el lloc que li pertoca.
7.Vull un COAC COMPETENT, que pugui defensar els nostres drets davant de l’Administració Pública i del Poder Judicial.
8.Vull un COAC POTENT, que tingui prou força i actitud crítica per servir de contrapunt a la visió mercantilista del món que lliura el desenvolupament urbà als valors econòmics immediats del mercat , que pugui assumir un paper destacat en les revindicacions de la ciutadania.
9.Vull un COAC SENSIBLE que promogui una arquitectura i un urbanisme amb voluntat social, de respecte per la memòria històrica i el patrimoni cultural, sostenible.
10.Vull un COAC PROPER, que reconciliï la nostra professió amb la gent del carrer, que mostri la nostra voluntat de servei a les persones (que sí que hi és, al menys en la major part de nosaltres)
…i finalment, hagués volgut un COAC PREVISOR, capaç d’anticipar-se mínimament a aquesta crisi, que hagués començat a adoptar mesures al respecte molt abans i no ara “a corre-cuita”.
Vull un COAC que inverteixi en formació, però una formació GRATUÏTA. Ara, amb la crisi, els més jove segurament tindrem menys feina i podem disposar de més temps per a formar-nos, però el que no és lògic és que hàgim de pagar un dineral per cada nou curs, quan el col.legi porta invertint en actes, exposicions magnífiques, conferències magistrals, marquèting i promoció a l’orient, etc, etc, etc… sense haver previst que el futur estava en la bona formació dels nous col.legiats i actualment això és primordial. Com a mínim això de “curs gratuït per a col.legiats amb menys de 2 ó 3 anys de col.legiació” que s’allargui una mica no? perquè estic intuïnt que amb l’Escola Sert el que es pretén obtenir, més que res, és una bona font d’ingressos i això no m’agarada gents!
perdó! gens! sense T
El gran deute que manté el COAC és la difusió de l’arquitectura i la figura de l’arquitecte contemporani a la societat actual. L’arquitecte no és un INDIVIDU GLAMURÓS quan som un conegut ni una MINYONA quan sóm contractats. Gran part de la societat creu que som uns “snobs” que cobrem molt i sabem poc.
I és que és cert (malgrat que hi hagi a qui no li agradi) que ARQUITECTE = ENGINYER D’EDIFICACIÓ. Des de l’antiguitat els tractats d’arquitectura han estat tractats de tècniques de construcció i, en canvi, hi ha una mancança generalitzada de coneixements tèncics per part de molts de nosaltres, sobretot per part d’aquells que tenim menys oportunitat de feina.
Així el COAC ha de cobrir dues àrees al servei de l’arquitecte:
1. Cursos de formació que omplin els grandíssims vuits que deixa la formació universitària i possibilitin diferents especialitzacions. (Res de gratuïts (no han de pagar tots perque recollin alguns), peró tampoc s’ha de fer negoci de la necessitat, preus assequibles a totes les butxaques)
2. Re-educació de la societat sobre el professional que es dedica a l’arquitectura. I sobre la necessitat de l’arquitectura com a context cultural d’una societat. (Molts promotors de costa no en tenen ni idea de què és aixó i es pensen que és qüestió d’aplicar el seu gust personal).
Quiero un COAC de todos los arquitectos, en el que estemos todos juntos y no nos apuñalemos entre nosotros, por lo que creo que la única solución es la existencia de una tarifa mínima y oblicatoria para la realización de los trabajos encargados. No nos tenemos que hacer la competencia entre nosotros sino certificar una calidad de trabajo mínima que solo se puede conseguir si se tiene unos honorarios mínimos y obligatorios para todos los arquitectos. En estos momentos de crisis tenemos que lucha por lo que verdaderamente valemos ya que somos quien más responsabilidad tenemos en la obra y quien posiblemente menos cobremos.
Saludos a todos.
Alfred Mühlbacher
M’agradaria un coac:
-que en èpoques de crisis controli la transparència dels concursos i controli als municipis i institucions
-que en èpoques de crisis no puji el modul base un 18% = 18%+ despesses arquitectes
-que en èpoques de crisis defensi als arquitectes joves.
-que en èpoques de crisis no segueixi gastant recursos i diners en activitats que a poc interesen.
-que en èpoques de crisis no redueixi els serveis sino que els ampli-hi.
-que en èpoques de crisis en definitiva no plantegui un sistema de mesures anti-crisis pròpi com molt detalladament ens informen en l’INDE
I quines mesures anti-crisis podem aplicar nosaltres?
Sort!
jo veig un COAC voluntari, oferint serveis a l’arquitecte, demés professionals i empreses que permetessin la seva pròpia financiació, sense recórrer a l’obligatorietat de col·legiació o de visat.
Veig el COAC suficientment preparat com per donar aquest salt de qualitat.
Sigo reflexión de Agata con propuestas:
para un COAC INCLOENT, DEMOCRÀTIC, FÀCIL, FLEXIBLE: herramienta > INTERNET: Una web participativa ( 2.0), trasparente (documentos al alcance, votaciones on line….), clara (multiplataforma, abierta), actualizada (posibilidad de colgar info fácil)
La web es una ventana, el COAC puede dar ejemplo!
para un COAC POTENT: en cuanto baje la fuerza economica hay que mantener/aumentar fuerza social, esto me parece posible solo en el momento en que el Coac se trasforma en caja de resonancia del papel del arquitecto en la sociedad..que todavia es relevante politicamente y economicamente. Fomentar DEBATE entre arquitectos y entre arquitectos y la sociedad
para un COAC SENSIBLE i PROPER: me parece que precisamente la crisis trasforma en estratégicas estas actitudes….un Coac lejano de la realidad y de los retos de nuestra sociedad….y ya sin “poder” del visado es absolutamente irrelevante.
Este foro es un excelente evento! sigamos! Propongamos! la Crisis ayuda. No se si las tarifas únicas son una solución para evitar la competencia “desleal, es un tema muy relevante y espinoso (empresas deslocalizadas-arquitectos también). Me parece interesante que el Coac intervenga en establecer criterios que permitan desarrollar el trabajo en condiciones humanas y de calidad más allá del tema monetario. Hay mucho trabajo a hacer!
Me encantaría:
un COAC donde se debata el modelo de producción actual de la arquitectura y que ponga fin al “silencio corporativo” que merma la crítica constructiva.
un COAC que participe y promueva el debate ciudadano sobre proyectos que se realizan en nuestro territorio. (concursos-participación-normativa)
Un Coac plural ciertamente, pero que se moje que salga a la calle.
un COAC que ofreciera en su web info técnica valorada y análisis crítica abierta de temas actuales.
un Coac que transmitiera las experiencias con asemas, que ayudara colectivamente a conocer los “peligros” de la profesión más allá de las llamadas individuales a Asemas o Asesoria Juridica.
ESTE COAC LO PODEMOS HACER NOSOTROS! NO?
Per mí hi ha massa col.legi: em dona la sensació que és una institució estancada en els anys dels privilegis i que no s’adapta a les noves maneres d’exercir (rehabilitacions, reparacions, petits projectes d’urbanització)
El funcionament del visat, la burocràcia i alguns tractes demostren això.
Sembla que només existeixen els edificis d’habitatge i plans parcials, i així ens va.
La única defensa de la nostra professió i sobretot de la raó de ser COAC es basa en la qualitat deguda a la formació: doncs bé, veient la destrossa del nostre paisatge i els edificis impresentables que s’han construit durant l’època de vaques grasses (quan el Coac posava en marxa la caixa registradora i no deia ni piu sobre les barbaritats), quin argument ens queda perque no passi que amb qualsevol titulació o no pugui fer el que fins ara és la nostra feina?
En canvi, el col.legi és totalment impermeable amb la societat civil i les persones: la seva funció social està totalment oblidada (ai, l’habitatge social, l’urbanisme participatiu, escoltar on son els problemes de cohesió social i aportarr, dins el tros que ens toca, solucions i investigació…) Encara hi ha companys, ben pocs, que a titol individual treballen amb aquests principis…
I ara que teniem un quaderns amb una forta càrrega en aquest sentit, va i se’l carreguen (es veu que hi havia massa crítiques al sistema establert…)
En canvi, tot s’ha de dir, la pàgina “accions coac” d’orientació i eines sobre el cte, i, en general, la web, em semblen magnífiques i exemplars sobre cap on s’hauria d’anar.
Per tant, per a mí, el Col.legi hauria de ser més petit, amb menys alts càrrecs i menys burocràcia, més lligat als problemes reals i menys a la estrellitis i l’esnobisme, més àgil, més flexible, més simpàtic, eliminant despeses supèrflues i mantenint les necessàries i, en definitiva, més proper a la societat.
Disculpes pel totxo
Sumant les opinions de l’Oriol i l’Àgata surt el Col.legi que jo vull, i tan sols afegiria:
Vull un COAC ACTIU, que lideri totes les propostes de debat en els grans temes que ens són propis, a tota escala: edifici, barri, ciutat i territori.
Vull un COAC SOCIAL, que aprofiti els medis de comunicació més a l’abast per fer-se present entre la població. Podriem començar per obrir un forum a internet, preguntant, p.e.: Quina ciutat vols? Així, fent de pont entre la ciutadania i l’administració, el COAC estaria treballant en favor del prestigi social de la professió d’arquitecte, que falta fa.
Quiero un Colegio que no despida a la gente que trabaja para nosotros, y que casualmente han demostrado su gran valía, dandonos un gran servicio, que hace unos años no teniamos, como visados rápidos y ayudandonos a resolver todas nuestras dudas burocráticas. Desde este verano han hechado a 50 personas y entiendo que se podian haber pactados pre-jubilacones, y prescindir de la gente con mentalidad de funcionarios que no ayudan a agilizar los temas, pero no a la gente activa y dispuesta a mejorar los servicios que pagamos entre todos. Me parece vergonzoso lo que se ha hecho, y que nadie se esté quejando!!!!!!!! Las consecuencias las sufriremos nosotros.
En segundo lugar, y no menos importante, que las Agrupaciones no tengan peso en las decisiones de la Junta es inadmisible. Los miles de arquitectos que pertenecemos a sus diferentes agrupaciones, tenemos que poder exigir el poder defender nuestros intereses, que nunca irán en contra del colectivo generico, sino todo lo contrario, reforzará las calidades de todos.
Quiero un COAC transparente en su poder ejecutivo, y que me deje participar desde mi agrupación de AEPFC, es decir, no me quite las subvenciones, apoyandose en la crisis, como cuando me despide a los trabajadores mas currantes y válidos.
Lo que se está haciendo, y permitimos que hagan, lo vamos a pagar muy caro en el 2.009. Si se han vuelto locos, por lo menos que se enteren, que siguen viviendo porque nosotros seguimos pagando las cuotas. Menos viajes a la China y mas pensar en las personas!!!!!!!!!
Se debe aprovechar la coyuntura para disolver el Colegio, vender sus activos y aportarlos a Cáritas.
El col·legi ha de pensar que és una associació d’arquitectes, i no un peatge que hem de passar tots els arquitectes i la societat en general. Amb les noves lleis estatals aquest paper de peatge s’està acabant. Quan ja no sigui obligatori visar (que tot pot arribar…) el col·legi hauria d’estar preparat.
El col·legi ha de donar serveis en general, tant als arquitectes, a qui hauria de fer preus molt especials o gratuits, com també a la societat en general. Aquests serveis a la societat han de ser rendibles, s’han de cobrar, d’aquesta manera els col·legiats no han de sostenir el COAC amb el pagament dels cursos i les quotes col·legials. (penseu en el CECAM: un laboratori de control creat pel col·legi d’aparelladors de Girona que suposa un ingrés substancial de diners…). Un exemple, perquè no es crea una ASEMAS del COAC? Quan ja no calgui visar, potser serà l’únic element que el COAC tindrà per retenir la seva presència i ajudar els arquitectes. Això sí que seria un bon servei!
El col·legi ha de pensar en tota l’arquitectura i tots els arquitectes. També ha de pensar en l’arquitectura d’excel·lència, i tant! Però no pot ser una plataforma de publicitat pels escollits millors arquitectes del país.
El col·legi ha de tenir el mínim de gent imprescindible per fer les funcions que vulgui fer. D’aquesta manera podrà ser rendible. Ara! la gent que s’hi quedi, ha de ser la bona, la treballadora, etc.
Amb aquestes 2 o 3 idees clares podem construir un COAC actual.
El Col·legi existeix per a garantir un bon servei dels arquitectes a la societat. Ha de fer 3 coses, i per aquest ordre:
1. Sintonitzar amb la societat
2. Exigir qualitat als arquitectes
3. Ajudar en la pràctica de l’arquitectura
És molt fàcil:
COL.LEGIACIÓ VOLUNTARIA JA!
ABOLICIÓ IMMEDIATA DEL VISAT
Hola ,
D’entrada , la pregunta està mal formulada .Ha de ser ¿Quin COAC ens imposen des de Brusseles? i per tant ¡Qué tenim de fer per conservar la entitat Ciudadana i Cívica que hem estat fent ? .
La directiva europea , aprovada ja pel govern Zapatero el passat septembre, suprimeix el visat (per tant la font de finançament;, les agrupacions,les activitats extraprofessionals,els baremos,el reglament de deontologia tal com és ara,les activitats culturals …Transforma els col·legis en unes associacions com era abans de la guerra civil .Tot avalat per la Comissió Nacional del Tribunal de la Competéncia -podeu mirar la web- i per les denùncies que fa la societat , respecte de : baremos,visat sense garantia de qualitat per part dels Col·legis,activitats urbanísticas que han destruït el paissatge,activitats paral·leles a la bombolla de l’edificació amb acord o silenci en front els promotors,taxacions exagerades sota la indicació dels bancs i caixes .
Ho tenim malament.Ara si volem seguir units tendriem d’anar un pas endavant del que ens obliga l’Administració,col·legiació voluntaria i suprimir el visat i fer un Col·legi de serveis com tenen els metges o fa el RACC . O sigui fer que les empreses que es nutreixen del col·lectiu , paguin: ASEMAS,HNA, COOPERATIVA,CAIXA , trameses de propaganda, ….etc I a més fer convenis amb empreses oferint la massa d’arquitectes com possibles usuaris dels seus productes.Amb això i una col·lectiu unit que vengui la professionalitat , amb propaganda directa i protocols d’actuació sobre cada feina , podriem seguir.
Respecte dels companys que han dirigit o dirigeigen el COAC , penseu que MAI ningú els hi ha demanat o demanarà responsabilitats del que fan – p.e. Delegació a la Xina- , per tant tenim de ser tots els que ens hi posem o la professió i l’arquitectura perdrà el perfil .no podem delegar temes tant esencials La Directiva europea permet fer despatxos d’arquitectura dirigits per altres professions , sempre que un dels treballadors sigui arquitecte.
Jo el que EXIGEIXO és que el CoAC no m’obligui a fer servir programes determinats per a exercir la meva professió. Intento explicar-me, sabíeu que:
- Si vols fer servir un sistema operatiu que no sigui Windows NO POTS FER SERVIR CAP DE LES UTILITATS/PROGRAMES del CoAC? Si tens un Mac o fas servir gnu/linux, doncs et fots.
- Si fas servir Windows, però no tens l’Office de Microsoft instal·lat NO POTS GENERAR CAP FITXA DES DEL DOCSVIS@T? Que jo sàpiga a la quota col·legial no hi va inclosa cap llicència del MS Office, però tot i que hi fos: a sant de què ha de decidir el col·legi quin programa he de fer servir per a editar els meus documents?
- Si fas servir un navegador que no sigui Internet Explorer, LES APLICACIONS EN LINIA PER A GENERAR NOUS PROJECTES, HONORARIS… NO FUNCIONEN!! Pels que no ho sàpiguen: l’Internet Explorer és la opció més insegura per a navegar. Doneu una ullada a això :
http://itmanagement.earthweb.com/secu/article.php/11076_3757531_2/Browser-Security-IE-vs-Safari-vs-Firefox.htm
o busqueu vosaltres mateixos per internet.
Si us obliguessin a posar una marca de fusteries per a visar els vostres projectes, us semblaria lògic o just? Doncs és exactament el mateix.
No entenc les vostres crítiques al COAC. Tenim un col.legi amb empenta i imaginació:
A partir del març, quan visem els molts encàrrecs que ens plouen a tots, haurem de pagar un 30 % més de drets de visat. (9% d’increment del mòdul + 21% de drets de visat).Què més voleu! Amb mesures com aquesta podrem mantenir la imprescindible tasca del col.legi, la seva junta, els assessors, les exposicions, la revista més plural del món cultural, la borsa de treball d’eficiència contrastada, una web on tot col.legiat pot expressar lliurement la seva opinió, etc.
Em sembla que un col.lectiu tan benestant com el nostre, i més en aquest moment d’expansió del sector, es pot permetre tranquilament un 30, 40, ò 100% d’augment.
El més important és impulsar el col.legi, els arquitectes també, però després.
Col.legiada des de gener de 2007, no he fet altra cosa que veure com aquest organisme, el COAC, no només no ens facilita les coses si no que ens manté greument desinformats.
El meu disgust és deu a la carta que, com la resta de col.legiats, vaig rebre dient que el cobrament habitual de gener corresponia a tot el primer semestre del 2009. això és totalment intolerable! A banda de que la informació va arribar quan ja s’havia efectuat el cobrament, entenc que no hi tenen dret. No se’ns ha consultat i, a més, ens obliguen a pagar un servei abans d’utilitzar-lo tenint en compte que també podria donar-se el cas que algú volgués deixar de formar part del col.lectiu. Són èpoques de crisi el i el nostre col.legi, que hauria de fer-nos costat encara ens exprimeix més.
Qui no s’ha adonat de que no arriba la revista Quaderns? I què em dieu de l’agenda? Es redueix el nombre de pàgines per estalviar, però el que NO S’HA REDUÏT SÓN LES NOSTRES DESPESSES, així doncs, per què paguem igual per un servei menor??? I a més, per què hem d’avançar els diners? Si el COAC no té diners, nosaltres encara menys!!!
Actualment el col·legi continua muntat en vertical: des de dalt decideixen què necessitem i ens faciliten (o no) les eines per fer la nostra feina. Si hi ha sort t’ajuden i si no et fots. És difícil fer-hi arribar cap proposta (i tampoc servei de res) i encara més difícil contactar amb altres arquitectes.
Això és una mentalitat caducada, avui en dia funciona el treball en xarxa: el COAC hauria de facilitar el treball col·laboratiu entre arquitectes, fomentant l’intercanvi de coneixements per avançar més i millorar la qualitat.
Mentre no desenvolupem eines per aprofitar la força dels 10.000 col·legiats continuarem cadascú “sol davant el perill”.
Es cert que la sensació que tenim del Col•legi es que només serveis per treure diners i no es justifiquen els serveis que obtenim a canvi:
No pot ser que per respondre a determinats aspectes del CTE, fins fa poc, tinguéssim que recórrer a altres Col•legis com el de Madrid.
Es cert, que si tens la sort de treballar i fer-ho fora de Catalunya, et trobes que la documentació del COAC no et serveix de gaire, i si demanes la versió en Castellà la resposta sigui, t’ho pots traduir tu.
La adaptació del Col•legi a la gran part dels encàrrecs que tenim, rehabilitació, reformes, etc, on hem de competir amb altres tècnics que tenen menys despeses Col•legials i d’assegurances que nosaltres ( aparelladors, enginyers industrials). En aquests temps de crisis hem de poder ser competitius….. o tancar.
No pot ser que en la conferencia de fa un any el nostre degà digues davant de la Secretaria de l’Habitatge (Sra Carme Trilla) que els arquitectes vivim d’esquenes a la rehabilitació. ¿Tots?. I els que sempre ens hem format i ens dediquem fa mes de 10 anys, no som membres d’aquest COAC?
La imatge que s’està transmetent es que l’arquitecte, com deia un company, es la d’un pinta plànols, i que tothom està en el dret d’imposar el seu criteri per sobre del projectista. Així surten moltes vegades els bunyols que tenim pel país.
Altre punt a tenir en compte es la liberalització dels honoraris, es veritat que es obligatori, però , ha ajudat a millorar la qualitat dels projectes? Jo crec que no. Si per un mateix projecte hi ha qui cobra menys de la meitat no pot oferir el mateix servei.
Si s’ha de pensar en un COAC nou, hauria de ser un en els que els serveis que doni siguin escollits de manera mes activa de la massa social.
Es necessari que els sous dels nostres representants siguin tant elevats?
Es necessari que enviïn un correu de Madrid per que sapiguem que passarà amb Bolònia?
En el conjunt dels comentaris es pot desprendre que una bona part dels col•legiats no es senten representats.
Això no vol dir que el COAC no faci res, visat d’idoneïtat, homogeneïtzació de criteris envers les diferents administracions…..però es podrien fer moltes mes.
Queda molt per fer, i falta gent amb ganes de fer-ho.